diumenge, 6 de novembre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
diumenge, 11 de setembre del 2011
12 de setembre a les 7 de la tarda davant dels ajuntaments de tot CATALUNYA
divendres, 5 d’agost del 2011
5 d'agost la Mare de Déu de les Neus

Segons la tradició, la Mare de Déu de les Neus ha estat la patrona de les dones boniques i de les forneres, i la seva festivitat s’associa amb el pa de pessic. Explica Joan Amades que, aquest dia, hostaleres i forneres preparaven un pa amb sucre i que qui el comprava els podia pessigar el cul. Aquest és l’origen del dolç per a l’expert en tradicions catalanes, tot i que altres autors l’atribueixen al fet que és un pa esponjós que s’ha d’agafar a pessigades.
dimecres, 13 de juliol del 2011
La Provença
Dono la vida... també l'ànima... les meves energies..., les meves arrugues... els cabells blancs... les meves nits sense dormir..., els meus dies sense descansar, les meves errades, els meus encerts, la meva sang per ells, per veure'ls créixer feliços i decidits a encarar la vida. Aquesta és la setmana dels fills i filles, enganxa això al teu murdel facebookk a on vulguis, si tens fills o filles i els estimes més que a la teva vida.
dijous, 19 de maig del 2011
Els dos llops

ELS DOS LLOPS
Un matí un vell li va explicar al seu nét la batalla que passa en l'interior de les persones.
Ell va dir, "Fill meu, la batalla és entre dos llops que portem tots a dins nostre".
"Un és Malvat"- És ira, enveja, gelosia, tristesa, avarícia, arrogància, autocompassió, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides,
fals orgull, superioritat i ego.
"L'altre és Bo" - És alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empatia, generositat,
veritat, compassió i fe.
El nét va estar callat durant un minut i després va preguntar al seu avi:
"Quin llop guanya?"
El vell li va respondre: "Aquell a qui tu alimentis."
dissabte, 14 de maig del 2011
Camí de Sant Corneli
Deixa que la gent pensi de tu el que vulguin i obra com et sembli just. Roman indiferent a la lloança i al vituperi.
Pitàgores, filòsof i matemàtic grec (~580-~497 aC)
Si vols que alguna cosa sigui feta, nomena un responsable. Si vols que alguna cosa es retardi eternament, nomena una comissió.
Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos (1769-1821)
dissabte, 26 de febrer del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
dijous, 17 de febrer del 2011
AMISTAT
dissabte, 15 de gener del 2011
Reflexions...
divendres, 24 de desembre del 2010
diumenge, 7 de novembre del 2010
La tardor
dijous, 1 de juliol del 2010
El que faig ......
diumenge, 20 de juny del 2010
Paraules de Vicenç Ferrer
dissabte, 8 de maig del 2010
diumenge, 25 d’abril del 2010
Feina del docent a l'aula
Imagina't si un metge, un advocat o un dentista tingués a 20 persones o més al seu despatx al mateix temps, totes amb diferents necessitats, algunes que no voldrien ser-hi, i que els hagués de tractar a tots amb excel·lència professional durant deu mesos i sense ajudes. Llavors podràs tenir una idea del que és la feina... ... del docent a l'aula".
dissabte, 13 de març del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
diumenge, 27 de desembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
CARPE DIEM
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Esforç
dimecres, 30 de setembre del 2009
dissabte, 4 de juliol del 2009
dimarts, 23 de juny del 2009
Cal preguntar?
Les conductes
divendres, 22 de maig del 2009
Natura i frases
dissabte, 9 de maig del 2009
Preguntes i respostes
dimecres, 6 de maig del 2009
dilluns, 6 d’abril del 2009
La font de la Baronessa a Tavèrnoles
Sembla que durant l'època de les creuades el baró de Savassona també va voler participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d'avisar el seu millor criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la seva absència per les terres hostils de l'Orient Mitjà.
Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven mai notícies del seu estimat espòs. Sovint les tardes assolellades solia passejar pel romàntic camí que va des del castell a la font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò que diuen: tant va el cantir a la font…..La qüestió és que el criat i la baronessa es van enamorar.
Com que era un amor secret des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum, com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells.
El baró, ofès, va matar a cops d'espasa l'esposa i el criat. Com a record d'aquest fet tan sagnant, des de llavors fins encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró, han estat enganyats per la seva esposa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)